El sobri però imponent edifici del Seminari Conciliar de Barcelona va ser construït l’any 1882 pel prestigiós arquitecte Elías Rogent (el mateix que va projectar la veïna Universitat de Barcelona) sota un estil historicista neomedieval i predominantment neoromànic, amb una planta en forma de creu grega , singular a la seva època. Del seu interior cal destacar el vestíbul d’entrada, tres amplis claustres de doble alçada, una capella amb un cimbori ple de vitralls i l’aula magna.

L’edifici va ser ideat per allotjar els futurs sacerdots i la seva formació però, amb el pas del temps, sense deixar-ne la funció principal, ha anat obrint les portes a altres usos fins a l’actualitat, on s’acullen altres activitats formatives o culturals.

Durant la Setmana Tràgica de 1909, el Seminari va ser assaltat i incendiat parcialment i, durant la guerra civil espanyola (1936-1939), va ser saquejat i va tenir diferents usos. Després del conflicte, l’edifici fou restaurat i tornaren els seminaristes.

L’Aula Magna, dissenyada per l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, anomenada al seu moment com “la joia del Seminari”, és un espai solemne d’estil inspirat en l’arquitectura bizantina. Testimoni de múltiples esdeveniments tant religiosos com civils, mai no deixa de sorprendre a tothom que el visita.