Casa Convalescència, una de les darreres obres del Modernisme català, forma part del recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, projectat a finals del segle XIX per pal·liar la mancança hospitalària de Barcelona.
El creixement de la ciutat i els avenços en medicina havien fet obsolet l’antic hospital de la Santa Creu, de l’any 1401, situat al Casc Antic. La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roura, que va col·laborar amb el seu pare, Lluís Domènech i Montaner, i el va substituir en la direcció d’obres a la seva mort, el 1923. L’any 1930, coincidint amb la visita del rei Alfons XIII per inaugurar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Casa Convalescència va obrir les seves portes.
La Casa gaudia d’una vida autònoma de l’Hospital, amb economia, cuina i farmàcia pròpies. L’edifici, que podia acollir fins a 100 pacients convalescents, destaca pels seus solàriums envidrats i pel murs recoberts de mosaics de ceràmica policromada amb motius històrics i elements vegetals.
L’antiga capella amb 27m d’alçada i que dividia l’edifici en dues ales, una per a homes i una per a dones, és actualment l’Aula Magna, la sala d’actes més emblemàtica de l’edifici i amb capacitat fins a 200 persones.
El conjunt del recinte modernista històric de Sant Pau, dins el qual s’integra Casa Convalescència, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1997.
Casa Convalescència és un edifici singular, cosmopolita i acollidor, que combina patrimoni cultural, els serveis i l’equipament necessari per a la celebració de congressos i esdeveniments.